BASMI - Casademont Girona - Platja d´Aro.

El Basmi Akasvayu guanya la guerra de nervis del derbi gironí

2008-04-21T10:45:00.001+02:00

L’últim partit de la temporada 2007-2008 del Campionat estatal de bàsquet en cadira de rodes de Primera divisió, jugat aquest diumenge a Castell d’Aro, coincidia enguany amb la tornada del derbi gironí, entre l’equip del Baix Empordà, Basmi Akasvayu, i el de l’Alt Empordà, Mifas Esplais, de Castelló d’Empúries, i per si no n’hi hagués prou, els dos equips es disputaven en aquest encontre la tercera plaça, que contràriament al que dèiem en la crònica anterior, per un error d’apreciació dels resultats globals, l’equip baix-empordanès encara no la tenia en propietat. Ara ja podem dir que sí, un cop disputat el partit i guanyat per l’equip de Platja d’Aro, que segella d’aquesta manera una bona actuació en conjunt, i més tenint en compte les circumstàncies, amb la baixa inesperada de dos pivots que l’ha obligat a reestructurar-se i a buscar recursos en la polivalència dels jugadors restants.

El derbi va respondre al tòpic: molta emoció però poc bàsquet, amb un primer quart desastrós, que semblava el joc dels despropòsits, per les dues bandes, amb imprecisions, pèrdues de pilota i atacs avortats per faltes sense sentit o per excedència del temps disponible. Aquest primer parcial va acabar en taules, 15 a 15, i en el següent l’equip local encara va empitjorar els seus registres, presentant un pobre bagatge de 8 punts, a causa de la pressió intensa a què el va sotmetre el cinc del Mifas, que va demostrar que tenia ben estudiat el rival i que n’hi va treure 14.

A la tornada del descans, un cop examinats i diagnosticats els mals que patia, l’equip de casa va començar a jugar com hauria d’haver-ho fet des del principi: bloquejant bé per escapar de la pressió que continuava aplicant-li Mifas, que de fet a penes va recórrer a la defensa en zona en tot el partit, i defensant fort per impedir sobretot l’accés a la botella a l’Àngel Colom, que si agafa la posició i li arriben pilotes en condicions, sota cèrcols sol ser letal.

Com a resultat d’aquesta reacció, el partit es va anivellar: 14 a 6, i en l’últim quart els de Platja d’Aro van aconseguir sobreposar-se a l’eliminació prematura d’un dels seus tiradors, Antonio Gómez, i arribar a la recta final amb 6 punts d’avantatge, que Mifas va reduir a la meitat amb un triple a l’últim segon d’en Javi Aldámiz. Emoció fins al final, doncs.

Consignem per acabar aquesta sèrie de cròniques que, coincidint amb el derbi, abans de començar el partit es va fer un senzill però emotiu acte d’homenatge al company Santi Silvas Vergés, mort aquest mes de febrer passat als 34 anys i que havia jugat, encara que fos per poc temps, en els dos equips. El Club Basmi, de la mà de la regidora d’Esports de Platja d’Aro, Anna Mir, va entregar als seus pares, Rosa i Antoni, i al seu germà Ernest, presents al pavelló polivalent de Castell d’Aro, una placa de record, i es va guardar un minut de silenci amb tots els jugadors a la pista. Descansi en pau el nostre company d’Olot, a qui, no cal dir-ho, l’equip li va dedicar aquesta important i última victòria de la temporada.

Basmi Akasvayu (49): Antonio Gómez (8 punts), Domingo del Bosque (25), Pedro Romero (12), Santi Garcia (4), Fermí Sidera, Miguel Á. Bernal, Dani Serra, Josep Poquet, Jesús Martínez, Edu Estévez.

Mifas Esplais (46): Ahmed Bendris (4 punts), Javi Aldámiz (7), Joan Saló (7), Lídia Campsolinas (4), Víctor Niubò (5), Antonio Carrillo (4), Àngel Colom (14), J Castell (1), Jose L Luna, P Salinas.

Àrbitres: JM González, A González.

El Basmi Akasvayu sorprèn el segon classificat a casa seva (42-50)

2008-04-21T10:44:00.000+02:00

Ningú no devia comptar, a Sant Feliu de Llobregat, que el Basmi Akasvayu seria capaç de robar-li la cartera a l’equip local, l’UNES, segon classificat darrera el Costa Daurada de Reus i que fins a aquesta jornada només havia perdut dos partits, i tots dos precisament contra l’equip tarragoní. Així, doncs, amb aquesta victòria el Basmi es pren també la revenja del partit d’anada, en què va perdre a la seva pista de Castell d’Aro per 11 punts (47-58).

Als jugadors gironins els va costar entrar en el partit, però també als de Sant Feliu, que van ser els primers a encistellar, per bé que en el minut 4 de joc, i amb això de passada van donar un petit indici al rival en el sentit que potser tampoc anaven tan sobrats com es podia pensar. Ara bé, deixant de banda el primer dels quatre temps, lamentable per les dues bandes, en el segon l’UNES va imposar la seva llei de punta a punta de pista, i amb un 14 a 7 arribava al descans amb un còmode avantatge de 10 punts, 26-16, que només podia semblar, veient com estava el pati, la promesa d’un resultat final encara més generós per als de la riba del Llobregat.

Però el Basmi no estava pas mort, per a res. Havia fallat molt en el tir, els nervis i la precipitació havien fet estralls, i la pista de goma del pavelló santfeliuenc, de les més dures del circuit, no hi ajudava gens, però aquest equip s’està abonant a superar-se, i així que va començar a rutllar, tancant el perímetre i començant a recuperar pilotes en el rebot, va començar també a remuntar i a creure en les seves possibilitats, en un tercer quart superb que va tancar amb el triple de punts a la cistella: 6 de l’UNES contra 18 del Basmi, resultat amb el qual els empordanesos consumaven la remuntada; i menys espectaculars però tan efectius com en aquest van estar els de Platja d’Aro en l’últim quart, que van tornar a guanyar, per 10 a 16, i amb ell van guanyar també el partit, 42 a 50.

Val a dir que el Basmi Akasvayu va jugar aquest partit, igual que l’anterior la setmana passada a les Canàries, que va perdre (Ademi Tenerife, 60 – Basmi, 54), sense la direcció del seu entrenador, Enric Verdú, que està de baixa, i que desitgem des d’aquí que es recuperi aviat. I direm també que aquest resultat deixa les coses com estaven, però amb l’equip gironí consolidat a la tercera posició, que ja no abandonarà passi el que passi en el partit de diumenge que ve contra el quart classificat, el Mifas Esplais de Castelló d’Empúries, i que serà el que tancarà la temporada.

UNES Sant Feliu (42): Hernández (8 punts), Núñez (2), Guerrero (8), Llobet (2), Sacristán (13), Rojas (9), Diente, Gómez, Torrente, Corral, Calvin.

Basmi Akasvayu (50): Domingo del Bosque (32 punts), Pedro Romero (6), Antonio Gómez (6), Jordi Garcia (2), Fermí Sidera (2), Santi Garcia (2), Dani Serra, Josep Poquet, Jesús Martínez, Edu Estévez.

Àrbitres: J Soler, JM Olivares.

Nou festival anotador del Basmi Akasvayu, a l’Hospitalet de Llobregat

2008-03-04T17:26:00.000+01:00

La ratxa de victòries del Basmi Akasvayu ha tingut continuïtat aquest cap de setmana passat amb un altre cabàs de punts, aquesta vegada a la cistella del CEM de l’Hospitalet de Llobregat, equip que esperava amb ganes el de Platja d’Aro per tornar-li la pilota després de la gruixuda derrota del partit d’anada (80 a 59), però que finalment haurà d’esperar una nova ocasió. En aquesta, el Basmi Akasvayu li va passar altre cop pel damunt, superant de llarg, amb 68 punts, els 52 de l’equip riberenc, que tanmateix no és pas un resultat curt, però els empordanesos es troben ara mateix en estat de gràcia, a l’hora d’encarar la cistella contrària, i es fan un tip de sumar punts, de manera que en aquest moment del campionat són un dels equips més anotadors de la categoria (594 punts a favor, amb els d’aquest partit), i van en camí d’adjudicar-se el primer lloc, si segueixen el ritme.

La clau d’aquesta nova victòria –la setena de la temporada, contra tres derrotes- del Basmi l’hem d’anar a buscar en la consigna de l’entrenador de jugar com en el partit anterior, és a dir, jugant sense obsessionar-se per matar el partit aviat i dosificant el temps per atacar, quan no hi havia contraatac, i els esforços en la defensa, que també va tenir variacions segons el moment del partit: una zona molt ben tancada per tots els jugadors en pista –tots van tenir minuts, i tots van treballar bé en aquest aspecte concret-, i pressió sobre el contrari després de cada cistella, per dificultar-los la rèplica, i aquesta combinació va funcionar a la perfecció. Als de l’Hospitalet els costava arribar a l’àrea rival, i quan hi eren es veien obligats a tirar des de fora la botella, i dissabte no tenien precisament el millor dia per anotar (i encara sort del canell del veterà Oliva, que els hi va salvar els mobles), al revés que els gironins, que els hi entrava tot (en tirs lliures, 75 per cent d’encert), sobretot en el tercer quart, amb un parcial de 9 a 20 coronat, per postres, amb un triple a l’últim segon de Pere Romero, que també es va sumar a la festa amb 21 punts en el seu compte particular.

L’últim quart no es pot dir que fos de tràmit, perquè els llobregatins no van deixar de collar fort, tot i tenir les piles ja força descarregades, però sí que es tractava d’aguantar la renda acumulada, i els de Platja d’Aro van demostrar que quan s’ho proposen saben jugar bé els seus trumfos.

CEM L’Hospitalet (52): Hernáez (9 punts), Ruiz (15), Oliva (16), Ghani (6), D Martínez (4), Romero (2), Álvarez, Sánchez, Giménez, Hernández, J Martínez.

Basmi Akasvayu (68): Fermí Sidera (4 punts), Domingo del Bosque (29), Pedro Romero (21), Antonio Gómez (14), Dani Serra, Miguel A Bernal, Jordi Garcia, Jesús Martínez, Edu Estévez, Santi Garcia.

Àrbitres: A Mulet, JM Olivares.

Inapel·lable victòria del Basmi Akasvayu a casa contra el Cantabria

2008-02-25T15:46:00.001+01:00

Els dos punts de la cistella que el Baloncesto Cantabria va fer després del salt inicial van ser l’única ocasió en què l’equip castellà va aconseguir anar per davant en el marcador en tot el partit, i això sol ja dóna una idea de la deriva d’un matx que va acabar amb 20 punts d’avantatge (62-42) per part de l’equip de casa, un Basmi Akasvayu bastant inspirat de cara a barraca (sobretot Domingo del Bosque, com ja és costum, que ell tot sol va fer exactament la meitat de punts del seu equip) que va saber gestionar bé les seves forces i el moment i el punt on calia aplicar-les en cada moviment sobre la pista de joc.

L’equip de Platja d’Aro, de tota manera, va haver de treballar fort per tombar la resistència dels cantàbrics, que no és un conjunt gaire ràpid –és una de les seves febleses- però sí alt i fort, amb quatre torres que podrien haver fet un estrip al dibuix tàctic dels homes d’Enric Verdú si haguessin combinat més entre ells, en comptes de carregar tot el pes de l’equip en Parreira (màxim encistellador i home-orquestra, contra el qual l’entrenador local va disposar una defensa en zona oberta que el va eixugar prou perquè no fos decisiu) i si s’haguessin fet valer més en defensa, que malgrat el mur que feien va deixar obertes un munt de vies per on entraven una i altra vegada els pivots locals, i més que cap l’esmentat Del Bosque, imparable.

El mèrit del Basmi Akasvayu, aquesta vegada, és que tècnics i jugadors van saber llegir bé el partit, i el cinc en pista no es va moure a batzegades, sinó que va fer una feina sostinguda (parcials de 14 a 8, 16 a 11 i 18 a 8), excepte una petita estona en l’últim quart, en què els empordanesos van afluixar una mica la pressió i se’l van adjudicar els cantàbrics, però només per un puntet (14-15).

Tot i ser una victòria relativament previsible, ja que l’equip català havia guanyat també en el seu desplaçament en la primera volta al pavelló de Valle Camargo, a Santander, és indicativa també del rumb que ha pres el Basmi Akasvayu, i els equips que encara han de venir de visita a Castell d’Aro farien bé de pendre nota dels últims resultats de l’equip local i tenir clar que, independentment dels números, es tracta d’un conjunt difícil de pelar, i encara més amb el suport del seu públic, que també juga, i molt, des de la grada.

Basmi Akasvayu (62): Domingo del Bosque (31 punts), Antonio Gómez (18), Pedro Romero (7), Fermí Sidera (4), Santi Garcia (2), Dani Serra, Jordi Garcia, Edu Estévez.

Baloncesto Cantabria (42): Herrera (12 punts), Parreira (14), Cerezo (1), Cruz (6), Valdez (6), Gutiérrez (3), Collera.

Àrbitres: JM González Galván, J Brull.

El Basmi Akasvayu dedica la victòria al seu jugador Santi Silvas

2008-02-19T12:37:00.000+01:00

La pinya que els jugadors de bàsquet solen fer abans i en el transcurs del partit va ser-ho aquest diumenge a Sant Sebastià més que mai per part dels integrants de l’equip del Basmi Akasvayu, en el qual faltava en Santi Silvas, com en els altres partits des de feia una llarga temporada, per baixa mèdica, però ara de manera definitiva, perquè en Santi va morir el dia abans, a l’Hospital General de Catalunya, on estava ingressat a causa d’un procés víric que ha resultat irreversible i que l’ha dut finalment a una mort prematura, amb poc més de trenta anys d’edat. Assabentats d’aquesta greu notícia, doncs, els companys del malaguanyat jugador olotí es van obligar a guanyar el partit de totes passades, fent l’esforç que calgués, per dedicar-li el triomf.

I així va ser. Aquest precedent inesperat, afegit a la tenacitat i a les ganes de guanyar del Basmi Akasvayu, es van imposar a la duresa amb què va plantejar el partit el Salto Bera Bera de Sant Sebastià a la seva pista, i que la permissivitat de la parella arbitral va fer que fos el tret més característic del matx. Els jugadors catalans, per la seva banda, tampoc es van estar de romanços, i van sortir a la pista disposats a resoldre el partit per la via ràpida, asfixiant el contrari amb una defensa personal pressionant que va agafar els donostiarres distrets, i amb 13 punts per sota al final del primer quart (6-19).

Provant de recuperar-se de la sorpresa, la resposta de l’equip local, estimulat pel seu públic –molt correcte, d’altra banda- va ser la contundència en les seves accions, molt matusseres, tant en atac com en defensa, fregant sempre la falta personal, que en circumstàncies normals els haurien caigut a sobre en forma de ruixat; l’equip basc és jove, tècnicament encara està força verd, i supleix aquesta mancança com pot, hem de pensar. L’equip de Platja d’Aro, però, no va deixar en cap moment de fer el seu joc, i va aconseguir fer la travessia del desert del segon i tercer quarts sense baixar dels 13 punts d’avantatge (11-11, 9-11), fins que en l’últim, cansats de rebre garrotades gratuïtes, van endurir ells també el seu joc, sobretot en defensa, i van tornar a posar terra pel mig, fins als 23 punts de diferència final: 34-57.

Val a dir que la duresa de l’encontre no va impedir que hi campés la cordialitat i el respecte envers el rival, mantenint el to de la prèvia del partit, amb el minut de silenci pel company absent. Descansi en pau, l’amic Santi, a qui el Basmi deu una bona part del retorn del Club a la competició, ara fa quatre anys.

Salto Bera Bera (34): Regil (12 punts), Sánchez (5), Carrizo (7), Garmendia (8), El Guaryagheyy (2), Siz, Fernández, Jiménez, Alvarado, Fadrique, Matahis, Rodríguez, Garcia.

Basmi Akasvayu (57): Pedro Romero (8 punts), Santi Garcia (2), Domingo del Bosque (28), Antonio Gómez (13), Fermí Sidera (6), Edu Estévez, Dani Serra, Jordi Garcia.

Àrbitres: JI Rodríguez, A Garcia.

Segon derbi gironí en quà Mifas s’imposa al Basmi Akasvayu

2008-02-07T00:44:00.000+01:00

El xoc entre els dos equips empordanesos de bàsquet en cadira de rodes, que tanca la primera volta del campionat de primera divisió, se’l va adjudicar aquest diumenge per segona vegada, i de manera consecutiva, a més, el Mifas Esplais de Castelló d’Empúries, que disposava per a aquest partit de més i millors peces que el rival –el Basmi Akasvayu només va poder jugar amb un pivot natural, contra tres de l’equip groc-, i a més les va saber moure bé, i comptava també a favor seu el factor pista, amb el terra de goma, a la qual no estan avesats els jugadors de Platja d’Aro, i uns taulers molt durs que escopien la pilota i dificultaven el tir, i també aixň va tenir a veure amb el baix percentatge d’encert dels visitants, encara que pugui sonar a excusa de mal pagador.

A diferčncia de l’any passat, en quč el marcador es va tombar de la banda del Mifas després de quatre prňrrogues, i per tan sols quatre o cinc punts de diferčncia, aquesta vegada el partit va acabar amb un avantatge clar de deu punts, 54 a 44, pels castellonins, que van recórrer bŕsicament a la mobilitat dels seus jugadors petits, molt superior en conjunt a la dels seus oponents del Basmi Akasvayu, tant en atac, bloquejant la baixada dels pivots, com en defensa, començant-la a dalt, a la sortida de la pilota, fent bona aquella mŕxima que diu que la millor defensa és un bon atac.

De tota manera, aixň va ser així sobretot en el fatídic tercer quart, com reflecteix el parcial de 22 a 7, resultat d’un desgavell que no tenia massa fonament, tenint en compte els dos parcials anteriors (8 a 10 i 9 a 15) i que fins al minut 25 de partit el Basmi va anar tota l’estona per davant en el marcador. Sigui per la falta d’efectius, i pel sobreesforç consegüent, sigui perquč els jugadors de Carlos Bermúdez van encertar la tŕctica, o per les dues coses alhora, el cas és que els visitants van perdre un munt de pilotes, en aquest període, i a més les que arribaven a cistella es negaven a entrar, i aquí és on el Basmi Akasvayu va perdre el partit, perquč en l’últim quart, tot i estar l’equip més desarborat encara per acumulació de personals, els jugadors en pista van aconseguir aguantar i acabar-lo amb un discret 15 a 12.

Victňria merescuda, doncs, del Mifas Esplais, encara que de cap manera els fos fŕcil, i que se la podrien haver endut igualment els de Platja d’Aro si haguessin jugat amb una mica més de cap, dosificant-se més i rendibilitzant la seva defensa, que val a dir que va ser molt bona, segurament la millor de tot el campionat. S’haurŕ de veure ara com evolucionen les coses al capdamunt de la taula de classificació, perquč, segons com vagin, el partit de tornada, a Castell d’Aro, que serŕ l’últim de la temporada, pot ser d’allň més emocionant.

Mifas Esplais (54): Campsolines (2 punts), Calvo (8), Carrillo (4), Ahmed (13), Saló (2), Colom (10), Torres (5), Aldámiz-Echevarria (10), Heras, Luna, Martín.

Basmi Akasvayu (44): Domingo del Bosque (26), Antonio Gómez (5), Pedro Romero (8), Santi Garcia (2), Fermí Sidera (3), Jordi Garcia, Josep Poquet, Dani Serra, Edu Estévez.

Àrbitres: I Honrado, J Brull.

El líder, a un pas d’ensopegar amb el Basmi Akasvayu

2008-01-23T15:50:00.000+01:00

Diumenge el Basmi Akasvayu va rebre, a la seva pista de Castell d’Aro, la visita del líder, l’UNES de Sant Feliu de Llobregat, un equip que s’ha envigorit, i molt, amb la incorporació d’uns quants jugadors que l’any passat militaven a l’Amiba de Granollers, que ha desaparegut del mapa aquesta temporada. Fins a tal punt és així, que l’actual UNES sembla que siguin dos equips en un, i en aquest moment és el conjunt que fa més olor de candidat a ser el pròxim ascens a Divisió d’honor, amb permís del Costa Daurada de Reus i del Mifas, que són els més ben situats per barrar-li el pas.

Pel que fa al Basmi Akasvayu, les diferències són grans, ara mateix, i així es va fer palès en el partit de diumenge des del primer minut, començant pel fet que el cinc inicial dels visitants era ostensiblement més alt en conjunt i amb més entitat gairebé tots els jugadors individualment, i per tant no és estrany que fessin una arrencada de cavall sicilià i que enllestissin el primer quart amb un 6 a 17 que com a carta de presentació quedava bastant clara.

Però els de Platja d’Aro, en comptes d’arrugar-se i quedar fora de combat, van reaccionar, tímidament en el segon quart (11 a 13) i descaradament en el tercer, en què van sortir a pressionar a tota la pista, a tallar les línies de passada i a impedir pensar als constructors de joc, i si aquests aconseguien armar l’atac, endurint la defensa. El resultat va ser que els locals es van fer un tip de recuperar pilotes, es van posar a un sol punt (37-38) en el minut 8 d’aquest parcial i el van tancar amb un 20 a 10 que parla sol.

Llàstima que encara quedava un altre quart, en el qual l’equip de casa va tirar per la borda la feina feta en l’anterior, amb una combinació d’errors en el tir i en el marcatge, permetent als santfeliuencs, de nou amb un equip molt alt, que entressin amb massa llibertat a la cuina i que en traguessin 8 punts més dels 11 d’avantatge visitant amb què es va cloure el matx.

La conclusió és que el partit va respondre a les expectatives, amb un joc d’una gran intensitat i amb un punt d’èpica -de lluita de David contra Goliat, podríem dir-per part dels jugadors del Basmi, que mai van renunciar a la victòria ni van deixar de donar la cara davant d’un equip que porta moral de victòria i que, si se’n surt, a final de temporada, haurà trobat una manera immillorable de celebrar els 30 anys d’existència del club.

Basmi Akasvayu (47): Domingo del Bosque (25 punts), Antonio Gómez (14), Pedro Romero (8), Fermí Sidera, Dani Serra, Jordi Garcia, Josep Poquet, Edu Estévez, Santi Garcia.

UNES Sant Feliu (58): A Hernández (11 punts), Sacristán (18), Guerrero (3), Parrilla (5), Nohales (17), Rojas (2), Llobet (2), Gómez, Torrente, Corral, Baños, Núñez.

Àrbitres: R Morales, I Honrado.

El Basmi Akasvayu continua invicte a Castell d’Aro

2008-01-16T18:11:00.000+01:00

El Basmi Akasvayu va guanyar diumenge el primer partit de l’any, jugat a casa contra l’Ademi Tenerife, i ho va fer a la primera part, en què totes li ponien i el va saldar doblant els punts aconseguits pels jugadors canaris, 41 a 21, un avantatge de 20 punts que ja venia del primer quart (25 a 7) i que en el segon es va limitar a mantenir. A banda de tenir més encert en totes les línies, de seguida es va adonar dels punts flacs dels rivals, i un d’ells era la lentitud de moviments, i els de Platja d’Aro van saber-los explotar. Tots els indicis feien pensar que la matinal seria un passeig, però no va ser així.

Els visitants, desconcertats pel ruixat que els hi queia a sobre, semblava que ja farien prou d’aturar la sagnia de punts, però en el bàsquet no se sap mai, i efectivament, de manera sorprenent i inexplicable, aquesta vegada els de Platja d’Aro no van saber viure d’una renda tan ampla, o més ben dit, s’hi van quedar a viure, i la renda es va anar aprimant així que els illencs van començar a jugar com un equip, i no com al primer temps, en què tot el joc passava per les mans d’un jugador, Pérez, que tocava totes les tecles i tirava des de qualsevol posició. A més, van aprofitar la relaxació imprudent dels empordanesos per pressionar-los en la sacada, van encadenar tres o quatre cistelles amb tir addicional –senyal clar que la defensa no era bona- i van aconseguir empatar en el tercer quart (10 a 10) i guanyar el darrer (10 a 18), afavorits per l’expulsió per personals del pivot Del Bosque, injusta, a causa d’una confusió dels anotadors de la taula, i per l’amenaça d’exclusió per la mateixa via dels altres jugadors més decisius, que jugaven hipotecats amb 4 personals.

En el moment de redactar aquesta crònica desconeixem els resultats dels altres partits, però siguin quins siguin, el Basmi Akasvayu es mantindrà a la zona alta, i diumenge que ve juga –altre cop a casa- contra un rival directe, que ara mateix encapçala la classificació, davant del Costa Daurada de Reus i del mateix Basmi. Així les coses, el partit promet ser d’alt voltatge i de bon bàsquet, sobretot si l’equip gironí pren bona nota de les badades comeses en el partit contra els canaris, que podria haver estat una gran victòria i que en canvi va deixar un regust agredolç.

Basmi Akasvayu (61): Antonio Gómez (22 punts), JManuel Fernández (13), Santi Garcia (2), Pedro Romero (14), Domingo del Bosque (8), Fermí Sidera (2), Dani Serra, Josep Poquet, Edu Estévez.

Ademi Tenerife (49): Pérez (31 punts), Mertens (7), Feo (5), Martín (4), Alonso (2), Montesino, Sánchez, Perera, Dorta, J González, A González.

Àrbitres: A González, I Morales.

Fotos del partit Costa Daurada vs. Basmi Akasvayu a Reus

2008-01-07T13:07:00.000+01:00

El Costa aguanta l’embat del Basmi Akasvayu a Reus

2007-12-17T17:54:00.000+01:00

El Costa Daurada i el Basmi Akasvayu van certificar dissabte passat al domicili del primer, al Pavelló Olímpic de Reus, que els partits entre aquests dos equips s’han convertit en un dels xocs més interessants de la Lliga de bàsquet en cadira de rodes de Primera divisió, i que amb ells a la pista l’espectacle està assegurat. A banda de l’equilibri de forces, que hi és, com va quedar demostrat a la primera meitat, en què cap dels dos equips es va poder desenganxar de l’altre més enllà dels 6 punts que deia el marcador a la mitja part (27 a 21), els dos conjunts semblava que competien a veure quin d’ells tenia més fam de victòria, lluitant fins a l’extenuació per totes les pilotes i per cada punt.

L’equip de casa, a més de tenir a favor el factor pista (que aquesta vegada, per sort, era una de les de parquet i no pas de rajola, que fa derrapar molt les cadires de rodes), va fer valer les hores de vol que tenen acumulades en partits i encara més les hores d’entrenament, que n’hi dediquen moltes al llarg de la setmana i això es nota en el seu joc, que és el d’un equip ben conjuntat i amb un fons físic important.

Contra tot això, l’equip de Platja d’Aro, de nou amb la baixa inoportuna d’un dels pivots, va aportar-hi dues coses: mentalitat i força, creure en la victòria i no entregar mai el partit a un contrari acostumat a guanyar. I provar, és clar, diferents combinacions tàctiques per sorprendre un rival que s’ho veia venir i va oferir una resistència duríssima, que li va donar bons rèdits sobretot en el tercer quart, d’on va pouar al seu favor el doble de punts, 13 a 6. Però en el quart següent, els homes d’Enric Verdú van serrar les dents, van redoblar la pressió a tota la pista i el tancament de la defensa i van aconseguir posar nerviosos els del Baix Camp, que perdien pilotes forçades i veien com els visitants se’ls acostaven perillosament, fent aquesta vegada ells el doble de punts que els reusencs (8 a 16), però que tanmateix van ser insuficients per girar la truita. Amb uns minutets més i amb una mica més d’encert en el tir, que no va ser el millor capítol del dia, els empordanesos ho haurien aconseguit.

Però el que sí que van aconseguir, uns i altres, va ser fer disfrutar el públic de Reus, que sempre sol ser nombrós i que dóna molt de caliu als partits.

Costa Daurada (48): Cañadilla ((2 punts), Vendrell (10), Omary (1), Ordoño (18), Codinach (11), Lara (4), Lorente (2), Bel, Navarro.

Basmi Akasvayu (43): Pedro Romero (7), Antonio Gómez (13), Domingo del Bosque (22), Fermí Sidera (1), Miguel A Bernal, Dani Serra, Jordi Garcia, Josep Poquet, Edu Estévez, Santi Garcia.

Àrbitres: J Galera, A Vilamajor.

Dossier del Basmi-Akasvayu 2007-2008

2007-12-04T01:11:00.000+01:00

Tota la informació relacionada amb l'equip, els jugadors, la història del club, la seva filosofia està recollit en aquest dossier.

DESCARREGAR DOSSIER (Basmi-Akasvayu 2007-2008)

Fotos de l'última jornada!

2007-12-04T00:39:00.000+01:00

Partidàs del Basmi Akasvayu davant d’un Hospitalet reforçat

2007-12-03T10:31:00.001+01:00

El Basmi Akasvayu es va conjurar diumenge en el partit contra un equip, el CEM, que, sobre el paper, i veient-lo evolucionar per la pista de Castell d’Aro en els exercicis d’escalfament previ, semblava que es podia menjar amb patates el rival, ja que presentava una banqueta ampla, de fins a onze jugadors, alguns d’ells cedits pel Barça Guttmann de divisió d’honor, amb el qual el club de l’Hospitalet té un conveni de col·laboració. Però aquesta impressió va durar ben poc, de fet fins al minut 3 de joc, en què el Basmi va posar-se a davant en el marcador, 6-4, i ja no va deixar d’estar-hi en tot el partit, i tampoc va deixar d’augmentar la diferència de punts (parcials de 23 a 13, 22 a 19 i 21 a 13), excepte en l’últim quart, en què hi va haver un empat a 14 punts. Un resultat, aquest últim, no pas gratuït, d’altra banda, sinó que demostra que l’equip de Platja d’Aro s’està acostumant a gestionar el timing del partit: a la recta final, i un cop fetes les dues estirades fortes en el primer i el tercer quarts, es va dedicar a allargar les jugades d’atac, fins a quasi esgotar les possessions, jugant amb els nervis del rival i fent-los-hi perdre eventualment si l’atac acabava en cistella, com passava quasi sempre.

La clau del partit, però, va ser un cop més la línia de defensa, on els jugadors empordanesos estan cada vegada més compenetrats i la fan més impenetrable per als contraris. Si hi afegim que en el contraatac eren més ràpids que els del Llobregat, i que a més van destarotar la seva defensa amb un gran encert en els tirs des de fora de la botella, quan els jugadors del CEM es concentraven a tancar-la, doncs ja està tot explicat. D’altra banda, s’ha de dir que tots dos equips van excel·lir en l’aspecte anotador, i la prova és el resultat final, 80 a 59, més propi de l’ACB, en el qual per l’equip de casa va destacar Domingo del Bosque, Mingui, que va fer ell sol la meitat dels punts del seu equip.

Abans de començar el matx es va guardar un minut de silenci per la mort, succeïda el mateix diumenge a la matinada, del pare d’un dels jugadors, Dani Serra, a qui l’equip va voler dedicar la victòria, per la qual va lluitar en aquesta ocasió amb una motivació extra.

Basmi Akasvayu (80): Antonio Gómez (22 punts), Domingo del Bosque (37), Pedro Romero (19), Fermí Sidera (2), Jordi Garcia, Josep Poquet, Edu Estévez, Santi Garcia.

CEM L’Hospitalet (59): JM Hernáez (6 punts), Álvarez (10), Domènech (9), Armengol (4), Oliva (19), R Hernáez (9), Meskini (2), D Martínez, Sánchez, J Martínez, Romero.

Àrbitres: D Peries, J Brull.

Estimulant victòria del Basmi Akasvayu a Cantàbria

2007-11-26T00:21:00.000+01:00

Victòria molt gratificant, per 48 a 52, la que va aconseguir el Basmi Akasvayu sobre el Baloncesto Cantabria, al pavelló de Revilla de Camargo, a Santander, en un partit novament molt treballat que va començar tard, amb un sol àrbitre (que venia de dirigir un altre partit) i una taula de control que va tenir molts problemes amb el marcador electrònic i va haver de recórrer al cronòmetre manual, i encara bo que això no va influir de manera determinant en el desenvolupament de l’encontre.

Després d’una arrencada amb un parcial de 6 a 0 que va agafar fred el Basmi, com si s’hagués encomanat de l’ambient gèlid de la pista de joc, l’equip gironí es va posar la granota de treballar, va tancar la defensa hermèticament i amb l’empat a 14 del primer quart va deixar clar a l’equip local que hauria d’esforçar-se molt per trobar vies de penetració fins a la cistella rival. En el segon quart el quadre va ser el mateix, i encara sort van tenir els de Cantàbria que els visitants no tenien el dia en els tirs a pilota parada.

Tornant del descans els dos equips van estar-se perseguint en el marcador com el gat i la rata, però finalment el Basmi Akasvayu va acabar amb 9 punts (7-11) per sobre després d’haver tancat una bretxa de 7 punts oberta pels del Cantabria.. En l’últim quart, un cop desestimada definitivament la defensa individual que havien preparat per parar Parreira, un jugador esquerrà de canell molt fi en altres ocasions decisiu però que en aquesta no va aparèixer tant com es temien, els de Platja d’Aro es van dedicar a aguantar l’embranzida dels cantàbrics, que veien com se’ls escolaven ràpidament els minuts i no se’n sortien. La defensa zonal tan tancada dels empordanesos els obligava a fer tirs forçats, i cap al final van aconseguir amb una pressió desesperada acostar-se’ls un xic al marcador, però només fins a 4 punts de distància.

Merescuda victòria, doncs, del Basmi Akasvayu, que va ser celebrada doblement pels jugadors, ja que va venir a coincidir amb l’aniversari de dos d’ells, i que situa l’equip, per basket average, en el segon lloc de la taula, rere l’Unes de Sant Feliu de Llobregat.

Baloncesto Cantabria (48): Garcia (6 punts), Herrera (11), Parreira (10), Collera (19), Valdez (2), Gutiérrez, Cerezo, Cruz.

Basmi Akasvayu (52): Domingo del Bosque (22 punts), Pedro Romero (13), Antonio Gómez (15), Fermí Sidera (2), Edu Estévez, Jordi Garcia, Josep Poquet, Santi Garcia.

Trepidant començament de Lliga del Basmi Akasvayu

2007-11-19T12:16:00.000+01:00

Victòria contundent del Basmi Akasvayu sobre un rival, el Bera Bera de Sant Sebastià, clarament inferior però que va vendre cara la seva derrota, en primer lloc perquè s’ha reforçat i ha guanyat alçada, i ara és en conjunt un equip com a mínim més rocós que el de l’any passat, però també perquè ha anat acumulant experiència, i tot i que comet encara moltes ingenuïtats al llarg del partit, ja no és tan innocent com abans. La victòria dels de Platja d’Aro, doncs, va ser més treballada del que pot fer pensar aquest resultat tan desigual.

De fet, aquesta és la clau del partit: el treball, la lluita dels empordanesos des del primer minut de joc, ja que van haver d’encarar el matx amb un parell d’absències importants, a la posició de pivot, i van haver de cobrir aquestes absències amb l’esforç de tot el conjunt, a base de fer pressió a tota la pista des del xiulet inicial. El prèssing va donar fruit de seguida, i ja des del primer quart el Basmi es va allunyar en el marcador amb un 17 a 8 que parla sol, i encara ho fa més el del tercer període, en què els donostiarres només van aconseguir fer una cistella en tot el període, contra 20 punts dels locals.

Davant la contundència dels resultats parcials, el Basmi es va permetre afluixar la pressió i donar-se un respir concentrant-se en la defensa en zona, que d’altra banda va ser un mur infranquejable per als de Sant Sebastià, que pràcticament van haver de renunciar al joc interior. I així es va entrar a l’últim quart, en el qual l’equip de casa va anotar 25 punts més, tants com els visitants en tot el partit.

Bon debut, doncs, del Basmi Akasvayu en la lliga 2007-2008, i bon debut també del nou entrenador de l’equip, Enric Verdú, que s’estrenava en la Lliga estatal de bàsquet en cadira de rodes.

Destaquem també l’ambient extraordinari a les grades i la bona comunió entre públic i jugadors –inclosos els bascos-, que es van aplaudir mútuament al final del partit.

Bami Akasvayu (80): Antonio Gómez (24 punts), Domingo del Bosque (34), Pedro Romero (12), Fermí Sidera (6), Jordi Garcia (2), Edu Estévez (2), Dani Serra, Josep Poquet, Santi Garcia, Jesús Fernández.

Bera Bera Salto (25): Sánchez (4), Carrizo (13), Gil (2), Garmendia (6), Fernández, Saiz, Fadrique, Matos, Matmis.

Àrbitres: J Morales, S Ceres.

Equip de la temporada

2007-07-23T21:36:00.001+02:00

Aqui tenim la presentació de l'equip de la nova temporada 07-08 que començarà al setembre. Esperem tenir aquest any més alegries que l'any passat. Segur que serà així perquè aquest equip si que fa patxoca!!

El Basmi Akasvayu guanya ben just el derbi gironí a casa

2007-07-20T22:53:00.001+02:00

La lliga regular de bàsquet en cadira de rodes 2006-2007 ha començat fort en el Grup B2 de la primera divisió, pel que fa a la participació del Basmi Akasvayu: el derbi gironí entre l’equip de Platja d’Aro i el Mifas de Castelló d’Empúries, al domicili del primer, al Palau d’Esports municipal de la localitat baix-empordanesa. Tots dos equips venien de sengles derrotes a la precedent lliga catalana, celebrada el mes d’octubre passat, i per tant amb ganes de reivindicar-se, d’una banda, i també de provar les forces, ja que tots dos equips s’han renovat de cara a aquesta temporada.

En aquest sentit, el partit no va deixar les coses gaire clares, ja que el Basmi va tornar a guanyar l’enfrontament territorial, però només de tres punts (44 a 41), la mateixa diferència amb què van acabar tots els parcials excepte el primer, que va ser d’empat a 11 (8-11, 10-7 i 15-12). Això dóna una idea de la igualtat que hi va haver en tot el matx, en moltes fases del qual es va veure un joc travat, sense gaire fluïdesa per cap de les dues bandes, i amb una sobreabundància de pilotes perdudes, que també explica que el resultat final presentés uns números tan baixos.

El Basmi Akasvayu va fer diverses provatures per atacar la defensa visitant, que amb la incorporació de l’Àngel Colom de pivot ha guanyat alçada i consistència, però segurament les presses convertien sovint el dibuix tàctic en un garbuix, i li va costar trobar el camí de la cistella contrària, fins que a l’últim quart va aconseguir obrir una mica d’escletxa, que es va fer ferma en l’últim tram amb l’eliminació per personals dels dos pivots del Mifas, encara que va ser només un parell de minuts abans que passés el mateix amb els pivots locals. Sigui com sigui, el cert és que el Basmi continua havent sortit invicte de tots es derbis que han jugat els dos equips fins ara.

Tenint els dos equips peces noves que s’han d’acoblar (enguany el Basmi-Akasvayu disposa d’una plantilla llarga, de 13 jugadors), s’haurà de veure el comportament d’un i l’altre en el partit de tornada, el 18 de febrer, i l’evolució que hauran fet, cosa que també quedarà reflectida, lògicament, a la classificació provisional.

Basmi Akasvayu (44): Domingo del Bosque (13 punts), Salva Huescas (11), Antonio Gómez (8), Tomás Morales (3), Pedro Romero (9), Miguel A Bernal, Fermí Sidera, Pep Solé, Santi Garcia, Josep Poquet, Jordi Garcia, Àlex Garcia.

Mifas Esplais (41): Lídia Campsolines (5 punts), Àngel Colom (8), Javi Aldámiz (13), Paco Martín (10), Antonio Carrillo (3), Jordi Argemí (2), J Castell, Víctor Niubò, José Luis Luna.

Àrbitres: I Honrado, J Brull.

El Basmi-Akasvayu continua en hores baixes

2005-12-19T17:58:00.002+01:00

La setena jornada de Lliga tampoc va ser propícia per al Basmi-Akasvayu Girona, que continua sense sortir del forat en què es troba des que hi va caure després dels tres primers partits, tots tres victoriosos, i aquesta ja és la tercera derrota consecutiva, si hi comptem el partit que s’havia de jugar a València contra els Rangers i que els àrbitres no van deixar que es disputés, per alineació improcedent, el 27 de novembre, dia que marca el punt d’inflexió cap a aquesta trajectòria negativa. Com que les desgràcies no vénen mai soles, com diu la dita, justament ara l’equip de Platja d’Aro ha sabut que el jutge únic de la Federació espanyola ha determinat donar la raó als valencians, que guanyen així els dos punts del partit sense haver-se’ls treballat, i a més al Basmi-Akasvayu se n’hi descompta un dels que tenia acumulats. Males notícies, doncs, per a un equip que últimament en va sobrat, des del punt de vista esportiu, ja que, delmat com està per les baixes, troba a faltar de mala manera la compenetració que s’aconsegueix amb la regularitat en partits i entrenaments (arran d’aquestes circumstàncies adverses l’equip baix-empordanès es va veure obligat també a demanar de posposar el desplaçament que havia de fer a Elx el cap de setmana anterior).

Pel que fa al partit d’aquest diumenge, jugat al pavelló de Castell d’Aro, el Basmi va anar des del primer moment a remolc del joc dels visitants, l’Amiba de Granollers, que van superar-lo amb una circulació més fluida de la pilota, sobretot en zona d’atac, i a més de demostrar un canell més fi en el tir, es van apropiar del rebot, de manera que van tenir un munt de segones opcions. Els de Platja d’Aro van provar-ho tot, però, obligats a jugar amb les peces justes i encara gràcies, desplegaven un joc pobre de recursos i excessivament previsible, i no van deixar d’encadenar pèrdues de pilota i de facilitar així la feina al rival, que es va anar escapant irremissiblement (parcials d’11 a 15, 13 a 18, 8 a 13 i 6 a 12) fins als vint punts de diferència finals: 38 a 58.

Basmi-Akasvayu Girona: Pedro Romero (16 punts), Àngel Colom (9), Fermí Sidera (4), Carmelo Rodríguez (3), Pep Solé (2), Salva Huescas (6), Jordi Garcia, Miguel Bernal, Santi Garcia.

CED Amiba: Díez, Sacristán, Sánchez, Moreno, Gómez, Elghaïb, Torres, Llovera, Lorente, Morales.

Col·legiats: JM González, A González.

El Basmi-Akasvayu continua en hores baixes

2005-12-19T17:58:00.001+01:00

Basmi-Akasvayu Girona: Pedro Romero (16 punts), Àngel Colom (9), Fermí Sidera (4), Carmelo Rodríguez (3), Pep Solé (2), Salva Huescas (6), Jordi Garcia, Miguel Bernal, Santi Garcia.

CED Amiba: Díez, Sacristán, Sánchez, Moreno, Gómez, Elghaïb, Torres, Llovera, Lorente, Morales.

Col·legiats: JM González, A González.

El Basmi-Akasvayu continua en hores baixes

2005-12-19T17:58:00.000+01:00

Basmi-Akasvayu Girona: Pedro Romero (16 punts), Àngel Colom (9), Fermí Sidera (4), Carmelo Rodríguez (3), Pep Solé (2), Salva Huescas (6), Jordi Garcia, Miguel Bernal, Santi Garcia.

CED Amiba: Díez, Sacristán, Sánchez, Moreno, Gómez, Elghaïb, Torres, Llovera, Lorente, Morales.

Col·legiats: JM González, A González.

Dolorosa derrota del Basmi-Akasvayu a Castell d’Aro

2005-12-05T08:52:00.000+01:00

Pèssim partit, el jugat diumenge -provisionalment al pavelló de Castell d’Aro- pel Basmi Akasvayu contra l’equip de Reus, el Costa Dorada CDM, que aquesta temporada s’ha reforçat amb uns quants fitxatges que li han fet guanyar altura, i aquest canvi es nota a la pista i en els resultats que està recollint l’equip tarragoní. A priori, doncs, tractant-se de dos equips en procés de formació, i que a més pràcticament no es coneixien entre si, el matx es presentava amb unes quantes incògnites que s’havien de desvelar, i així, el primer quart va ser una mena de tempteig, per veure com respirava el contrari. Això explica que es tardessin tres interminables minuts a fer la primera cistella i que en aquest primer període predominés la igualtat. Però a l’hora de decantar la balança, en el segon i tercer quarts, l’equip visitant es va mostrar més despert però també més tranquil, mentre que el quintet de Platja d’Aro feia un joc més titubejant, com si no acabés d’entrar en el partit, provant diferents maneres d’atacar la cistella contrària que no li donaven resultat, en bona part per una manca d’encert en el tir que s’agreujava veient que a l’equip contrari totes li ponien, aparentment sense gaire esforç, aprofitant-se d’una defensa inusualment tova. Els parcials de 7 a 15 i 11 a 20 són prou eloqüents. Finalment, en l’últim quart els locals van sortir a matar, i van aconseguir maquillar una mica el desastre, i reduir a la meitat els 22 punts de diferència màxima del tercer quart, que al final van quedar en 16: 46 a 62. Després del frustrat partit de la setmana passada a València, el Basmi, que continua amb una banqueta molt minvada per les baixes, comptava refer-se d’aquell cop moral amb aquest partit, i per això aquesta derrota fa mal, i més havent sigut a casa. Però la lliga tot just acaba de començar, i l’equip té prou temps per davant per aprendre dels errors i créixer.

Basmi-Akasvayu: Pep Solé (10 punts), Pedro Romero (11), Àngel Colom (16), Salva Huescas (2), Carmelo Rodríguez (3), Fermí Sidera (4), Santi Garcia.

Costa Dorada: Cavallé, Jiménez, Lara, Vendrell, Gómez, Heras, Turró, Ordoño.

Àrbitres: D Peries, I Morales.

Fermín Sidera Riera
04/12/2005

Suspès el partit Rangers de València-Basmi Akasvayu.

2005-11-28T10:18:00.000+01:00

El partit que el Basmi-Akasvayu Girona havia de jugar dissabte passat a València contra el Rangers no es va poder disputar, per un seguit de circumstàncies irregulars que les autoritats federatives hauran d’aclarir. Així doncs, no havent-hi encontre per explicar, no caldria dir-ne res (tret que, en principi, el Basmi perd els punts en litigi), però pensem que val la pena que se’n coneguin els detalls, d’aquesta anul·lació.

La pel·lícula dels fets és la següent: l’equip de Platja d’Aro, ara mateix amb un munt de baixes, es va presentar a la ciutat del Túria amb només set jugadors, tots ells amb el hàndicap personal alt excepte un, Jordi Garcia, que és paraplègic i ha de jugar amb lligadures; però els àrbitres van advertir que aquest fet no constava –tot i que el jugador té llicència federativa renovada- a la fitxa, com és preceptiu, i que per tant no podien permetre que jugués lligat. Però resulta que, sense la seva alineació, el Basmi no tenia possibilitat de formar l’equip (en el bàsquet en cadira de rodes, per afavorir la participació de tots els jugadors, cadascun d’ells té un hàndicap individual, segons la valoració mèdica de les seves habilitats, i la suma global no pot passar de 14,5 punts), i per tant el partit no es podia jugar. Finalment van accedir a deixar que el partit es disputés, amb la condició que es faria constar després a l’acta que s’havia jugat amb aquesta circumstància anòmala; però, davant la sorpresa dels jugadors del Basmi Akasvayu, l’equip valencià no hi va estar d’acord, i es va negar a començar el partit, sense cap consideració pel llarg desplaçament dels jugadors visitants, que no sortien del seu astorament per una decisió tan poc elegant, per dir-ho de forma suau, i veient que no els donaven ni l’oportunitat de defensar-se a la pista. Tenint en compte que la banqueta local estava al complet, un no pot deixar de pensar que o bé l’equip de Platja d’Aro els feia por, tot i estar en franca inferioritat, o bé que n’hi ha que els importa més la victòria, al preu que sigui, que no pas la competició noble, que l’esport en si.

D’altra banda, els àrbitres, amb unes presses injustificades, van donar el partit per no celebrat quan no havia ni començat, i doncs tampoc van redactar l’acta corresponent: una altra irregularitat que algú haurà de dirimir. I entre unes coses i altres, la conclusió és que aquest desgraciat episodi no ve precisament a afavorir la projecció d’aquest esport, que n’està molt faltat, i que allò que menys necessita és que els seus mateixos practicants li facin el llit d’aquesta manera tan lamentable.

Fermín Sidera Riera
27/11/2005

‘Dos en un’ del Basmi-Casademont per acabar la temporada

2005-04-25T12:27:00.000+02:00

El Basmi-Casademont Girona va acabar la temporada amb una sessió doble de partits el cap de setmana de Sant Jordi, tots dos a domicili: el dissabte 23, contra el líder de la categoria, el GAM-Joventut de Badalona, i l’endemà diumenge un altre contra l’UNES de Sant Feliu de Llobregat. En aquesta marató, bastant esgotadora, l’equip de Platja d’Aro va fer-ne una de freda i una de calenta: 50 a 27, en el partit amb els badalonins, i 39 a 56 contra els de Sant Feliu. El primer, al pavelló olímpic de Badalona, ho va ser tot menys un partit de costellada. Tot i anar-hi amb les forces i els homes justos, el Basmi va plantejar una defensa inèdita, i per això molt audaç, de tres jugadors en línia més dos pivots amb molta mobilitat, fent una T invertida, per parar les accions del base local, Castilla, un jugador molt ràpid penetrant i repartint joc (és el base titular de la selecció argentina), per obligar-lo a treballar des de fora la botella i perdre així efectivitat en l’atac, i d’aquesta manera es va aconseguir frenar el joc dels locals, que havien sortit com una locomotora: 16 punts (contra 8 del Basmi) en el primer temps, 6 més en el segon parcial (22-15), i altre cop 16 en el tercer (38-25). Fins aquí els gironins van poder aguantar el xàfec, llàstima que el quart temps, desastrós, amb un munt de pilotes perdudes, va tirar per terra la feina feta en els precedents, i el Joventut va acabar traient gairebé el doble de punts que el Basmi.
El de l’endemà, a la dura pista de goma de Sant Feliu de Llobregat, va ser tota una altra història. Al Basmi-Casademont li va costar arrencar, a la manera d’un dièsel, i el partit va entrar en una dinàmica molt estrambòtica, en què ningú es feia l’amo del marcador (tot just 5 punts amunt pels visitants, 32-37, en el tercer quart), però en l’últim tram del matx els de Platja d’Aro es van posar les piles i se’n van anar fins als 17 punts d’avantatge finals.
Anotadors pel Basmi-Casademont Girona: Àngel Colom (6/15), Pedro Romero (6/17), Jordi Garcia (2/-), Salva Huescas (11/12), Fermin Sidera (2/2), Pep Solé (-/10).

24/04/2005
Fermín Sidera Riera

El Basmi s'acomiada del seu públic amb victòria

2005-04-19T14:17:00.000+02:00

L'últim partit de la temporada a casa, al Palau d'Esports de Platja d'Aro, el Basmi-Casademont Girona el va resoldre amb una nova victòria, i aconseguint un bon cistell de punts a favor: 55-30. L'equip rival aquesta vegada era el CEM-L'Hospitalet, que va venir amb totes les figures, però es van trobar davant un equip que els havia estudiat bé, i que els hi havia preparat per a l'ocasió una defensa combinada que, tret de petits lapses, va funcionar a la perfecció: una zona oberta, bàsicament, per obligar els tiradors a llançar forçats i/o des de lluny, i propiciar eventualment el contraatac, i una defensa individual a tota la pista en moments concrets, per destarotar l'atac visitant. El fruit evident d'aquesta feina és que els de l'Hospitalet no van superar en cap dels quatre quarts els 10 punts (5, 6, 10 i 9), mentre que els gironins, amb un bon percentatge d'encert, inclosos els tirs lliures, en va anar sumant sense parar, i es va poder permetre de fer jugar tota la banqueta, fins i tot els que, per causa d'algun problema físic, no poden jugar ara mateix al seu nivell habitual.

Anotadors pel Basmi-Casademont Girona: Àngel Colom (18), Salvador Huescas (16), Pedro Romero (19), Carmelo Rodríguez (2).

Fermín Sidera Riera
17/04/2005

El Basmi es guanya les garrofes a Reus

2005-04-12T23:19:00.000+02:00

Dissabte passat, el Casademont Girona de bàsquet en cadira de rodes, el Basmi de Platja d'Aro, va obtenir un meritori triomf lluny del seu feu, a la pista del Costa Dorada, al pavelló olímpic de Reus, en un encontre decisiu per quedar-se en propietat la quarta plaça del campionat, ara per ara, i poder accedir a la tercera, si és capaç de guanyar els tres compromisos que li queden, diumenge a casa contra el CEM L'Hospitalet, i l'altre cap de setmana amb un desplaçament doble a la pista del GAM-Joventut de Badalona i a la de l'UNES de Sant Feliu de Llobregat. Es pot dir que el Basmi va treure'n petroli, d'aquesta visita a Reus, perquè s'hi va presentar molt minvat d'efectius, i encara amb dos jugadors mig lesionats, i tot i així va aconseguir superar l'equip del Baix Camp, fent des del principi una defensa personalitzada a tota la pista sobre els tiradors locals, especialment el més veterà, Oliva, que només va aconseguir encistellar 14 punts, la meitat de tirs lliures, ja que, gat vell com és, també és un consumat especialista provocant faltes personals. Com a conseqüència d'això, i d'un arbitratge d'un rigor incomprensible, el Basmi es va quedar sense un dels pivots ja abans del descans, de manera que l'equip es va veure obligat a doblar els esforços i la concentració, i així va aconseguir inclinar de la seva banda els dos últims parcials i el resultat final: 61-67. A l´últim minut, els àrbitres van castigar amb dues antiesportives i expulsió d'un jugador l'intent desesperat dels locals per redreçar el marcador, però, amb el partit decidit, era una "ajuda" tardana que als de l'Empordà (que van acumular 26 faltes personals, dues d'elles tècniques) ja no els hi feia falta.

Anotadors pel Basmi-Casademont Girona: Àngel Colom (6), Pedro Romero (25), Salva Huescas (32), Min Sidera (2), Pep Solé (2).

Fermín Sidera Riera
10/04/2005