lunes, abril 21, 2008

El Basmi Akasvayu guanya la guerra de nervis del derbi gironí

L’últim partit de la temporada 2007-2008 del Campionat estatal de bàsquet en cadira de rodes de Primera divisió, jugat aquest diumenge a Castell d’Aro, coincidia enguany amb la tornada del derbi gironí, entre l’equip del Baix Empordà, Basmi Akasvayu, i el de l’Alt Empordà, Mifas Esplais, de Castelló d’Empúries, i per si no n’hi hagués prou, els dos equips es disputaven en aquest encontre la tercera plaça, que contràriament al que dèiem en la crònica anterior, per un error d’apreciació dels resultats globals, l’equip baix-empordanès encara no la tenia en propietat. Ara ja podem dir que sí, un cop disputat el partit i guanyat per l’equip de Platja d’Aro, que segella d’aquesta manera una bona actuació en conjunt, i més tenint en compte les circumstàncies, amb la baixa inesperada de dos pivots que l’ha obligat a reestructurar-se i a buscar recursos en la polivalència dels jugadors restants.

El derbi va respondre al tòpic: molta emoció però poc bàsquet, amb un primer quart desastrós, que semblava el joc dels despropòsits, per les dues bandes, amb imprecisions, pèrdues de pilota i atacs avortats per faltes sense sentit o per excedència del temps disponible. Aquest primer parcial va acabar en taules, 15 a 15, i en el següent l’equip local encara va empitjorar els seus registres, presentant un pobre bagatge de 8 punts, a causa de la pressió intensa a què el va sotmetre el cinc del Mifas, que va demostrar que tenia ben estudiat el rival i que n’hi va treure 14.

A la tornada del descans, un cop examinats i diagnosticats els mals que patia, l’equip de casa va començar a jugar com hauria d’haver-ho fet des del principi: bloquejant bé per escapar de la pressió que continuava aplicant-li Mifas, que de fet a penes va recórrer a la defensa en zona en tot el partit, i defensant fort per impedir sobretot l’accés a la botella a l’Àngel Colom, que si agafa la posició i li arriben pilotes en condicions, sota cèrcols sol ser letal.

Com a resultat d’aquesta reacció, el partit es va anivellar: 14 a 6, i en l’últim quart els de Platja d’Aro van aconseguir sobreposar-se a l’eliminació prematura d’un dels seus tiradors, Antonio Gómez, i arribar a la recta final amb 6 punts d’avantatge, que Mifas va reduir a la meitat amb un triple a l’últim segon d’en Javi Aldámiz. Emoció fins al final, doncs.

Consignem per acabar aquesta sèrie de cròniques que, coincidint amb el derbi, abans de començar el partit es va fer un senzill però emotiu acte d’homenatge al company Santi Silvas Vergés, mort aquest mes de febrer passat als 34 anys i que havia jugat, encara que fos per poc temps, en els dos equips. El Club Basmi, de la mà de la regidora d’Esports de Platja d’Aro, Anna Mir, va entregar als seus pares, Rosa i Antoni, i al seu germà Ernest, presents al pavelló polivalent de Castell d’Aro, una placa de record, i es va guardar un minut de silenci amb tots els jugadors a la pista. Descansi en pau el nostre company d’Olot, a qui, no cal dir-ho, l’equip li va dedicar aquesta important i última victòria de la temporada.

Basmi Akasvayu (49): Antonio Gómez (8 punts), Domingo del Bosque (25), Pedro Romero (12), Santi Garcia (4), Fermí Sidera, Miguel Á. Bernal, Dani Serra, Josep Poquet, Jesús Martínez, Edu Estévez.

Mifas Esplais (46): Ahmed Bendris (4 punts), Javi Aldámiz (7), Joan Saló (7), Lídia Campsolinas (4), Víctor Niubò (5), Antonio Carrillo (4), Àngel Colom (14), J Castell (1), Jose L Luna, P Salinas.

Àrbitres: JM González, A González.