lunes, noviembre 28, 2005

Suspès el partit Rangers de València-Basmi Akasvayu.

El partit que el Basmi-Akasvayu Girona havia de jugar dissabte passat a València contra el Rangers no es va poder disputar, per un seguit de circumstàncies irregulars que les autoritats federatives hauran d’aclarir. Així doncs, no havent-hi encontre per explicar, no caldria dir-ne res (tret que, en principi, el Basmi perd els punts en litigi), però pensem que val la pena que se’n coneguin els detalls, d’aquesta anul·lació.

La pel·lícula dels fets és la següent: l’equip de Platja d’Aro, ara mateix amb un munt de baixes, es va presentar a la ciutat del Túria amb només set jugadors, tots ells amb el hàndicap personal alt excepte un, Jordi Garcia, que és paraplègic i ha de jugar amb lligadures; però els àrbitres van advertir que aquest fet no constava –tot i que el jugador té llicència federativa renovada- a la fitxa, com és preceptiu, i que per tant no podien permetre que jugués lligat. Però resulta que, sense la seva alineació, el Basmi no tenia possibilitat de formar l’equip (en el bàsquet en cadira de rodes, per afavorir la participació de tots els jugadors, cadascun d’ells té un hàndicap individual, segons la valoració mèdica de les seves habilitats, i la suma global no pot passar de 14,5 punts), i per tant el partit no es podia jugar. Finalment van accedir a deixar que el partit es disputés, amb la condició que es faria constar després a l’acta que s’havia jugat amb aquesta circumstància anòmala; però, davant la sorpresa dels jugadors del Basmi Akasvayu, l’equip valencià no hi va estar d’acord, i es va negar a començar el partit, sense cap consideració pel llarg desplaçament dels jugadors visitants, que no sortien del seu astorament per una decisió tan poc elegant, per dir-ho de forma suau, i veient que no els donaven ni l’oportunitat de defensar-se a la pista. Tenint en compte que la banqueta local estava al complet, un no pot deixar de pensar que o bé l’equip de Platja d’Aro els feia por, tot i estar en franca inferioritat, o bé que n’hi ha que els importa més la victòria, al preu que sigui, que no pas la competició noble, que l’esport en si.

D’altra banda, els àrbitres, amb unes presses injustificades, van donar el partit per no celebrat quan no havia ni començat, i doncs tampoc van redactar l’acta corresponent: una altra irregularitat que algú haurà de dirimir. I entre unes coses i altres, la conclusió és que aquest desgraciat episodi no ve precisament a afavorir la projecció d’aquest esport, que n’està molt faltat, i que allò que menys necessita és que els seus mateixos practicants li facin el llit d’aquesta manera tan lamentable.


Fermín Sidera Riera
27/11/2005