Inapel·lable victòria del Basmi Akasvayu a casa contra el Cantabria

Els dos punts de la cistella que el Baloncesto Cantabria va fer després del salt inicial van ser l’única ocasió en què l’equip castellà va aconseguir anar per davant en el marcador en tot el partit, i això sol ja dóna una idea de la deriva d’un matx que va acabar amb 20 punts d’avantatge (62-42) per part de l’equip de casa, un Basmi Akasvayu bastant inspirat de cara a barraca (sobretot Domingo del Bosque, com ja és costum, que ell tot sol va fer exactament la meitat de punts del seu equip) que va saber gestionar bé les seves forces i el moment i el punt on calia aplicar-les en cada moviment sobre la pista de joc.

L’equip de Platja d’Aro, de tota manera, va haver de treballar fort per tombar la resistència dels cantàbrics, que no és un conjunt gaire ràpid –és una de les seves febleses- però sí alt i fort, amb quatre torres que podrien haver fet un estrip al dibuix tàctic dels homes d’Enric Verdú si haguessin combinat més entre ells, en comptes de carregar tot el pes de l’equip en Parreira (màxim encistellador i home-orquestra, contra el qual l’entrenador local va disposar una defensa en zona oberta que el va eixugar prou perquè no fos decisiu) i si s’haguessin fet valer més en defensa, que malgrat el mur que feien va deixar obertes un munt de vies per on entraven una i altra vegada els pivots locals, i més que cap l’esmentat Del Bosque, imparable.

El mèrit del Basmi Akasvayu, aquesta vegada, és que tècnics i jugadors van saber llegir bé el partit, i el cinc en pista no es va moure a batzegades, sinó que va fer una feina sostinguda (parcials de 14 a 8, 16 a 11 i 18 a 8), excepte una petita estona en l’últim quart, en què els empordanesos van afluixar una mica la pressió i se’l van adjudicar els cantàbrics, però només per un puntet (14-15).

Tot i ser una victòria relativament previsible, ja que l’equip català havia guanyat també en el seu desplaçament en la primera volta al pavelló de Valle Camargo, a Santander, és indicativa també del rumb que ha pres el Basmi Akasvayu, i els equips que encara han de venir de visita a Castell d’Aro farien bé de pendre nota dels últims resultats de l’equip local i tenir clar que, independentment dels números, es tracta d’un conjunt difícil de pelar, i encara més amb el suport del seu públic, que també juga, i molt, des de la grada.

Basmi Akasvayu (62): Domingo del Bosque (31 punts), Antonio Gómez (18), Pedro Romero (7), Fermí Sidera (4), Santi Garcia (2), Dani Serra, Jordi Garcia, Edu Estévez.

Baloncesto Cantabria (42): Herrera (12 punts), Parreira (14), Cerezo (1), Cruz (6), Valdez (6), Gutiérrez (3), Collera.

Àrbitres: JM González Galván, J Brull.

El Basmi Akasvayu dedica la victòria al seu jugador Santi Silvas

La pinya que els jugadors de bàsquet solen fer abans i en el transcurs del partit va ser-ho aquest diumenge a Sant Sebastià més que mai per part dels integrants de l’equip del Basmi Akasvayu, en el qual faltava en Santi Silvas, com en els altres partits des de feia una llarga temporada, per baixa mèdica, però ara de manera definitiva, perquè en Santi va morir el dia abans, a l’Hospital General de Catalunya, on estava ingressat a causa d’un procés víric que ha resultat irreversible i que l’ha dut finalment a una mort prematura, amb poc més de trenta anys d’edat. Assabentats d’aquesta greu notícia, doncs, els companys del malaguanyat jugador olotí es van obligar a guanyar el partit de totes passades, fent l’esforç que calgués, per dedicar-li el triomf.

I així va ser. Aquest precedent inesperat, afegit a la tenacitat i a les ganes de guanyar del Basmi Akasvayu, es van imposar a la duresa amb què va plantejar el partit el Salto Bera Bera de Sant Sebastià a la seva pista, i que la permissivitat de la parella arbitral va fer que fos el tret més característic del matx. Els jugadors catalans, per la seva banda, tampoc es van estar de romanços, i van sortir a la pista disposats a resoldre el partit per la via ràpida, asfixiant el contrari amb una defensa personal pressionant que va agafar els donostiarres distrets, i amb 13 punts per sota al final del primer quart (6-19).

Provant de recuperar-se de la sorpresa, la resposta de l’equip local, estimulat pel seu públic –molt correcte, d’altra banda- va ser la contundència en les seves accions, molt matusseres, tant en atac com en defensa, fregant sempre la falta personal, que en circumstàncies normals els haurien caigut a sobre en forma de ruixat; l’equip basc és jove, tècnicament encara està força verd, i supleix aquesta mancança com pot, hem de pensar. L’equip de Platja d’Aro, però, no va deixar en cap moment de fer el seu joc, i va aconseguir fer la travessia del desert del segon i tercer quarts sense baixar dels 13 punts d’avantatge (11-11, 9-11), fins que en l’últim, cansats de rebre garrotades gratuïtes, van endurir ells també el seu joc, sobretot en defensa, i van tornar a posar terra pel mig, fins als 23 punts de diferència final: 34-57.

Val a dir que la duresa de l’encontre no va impedir que hi campés la cordialitat i el respecte envers el rival, mantenint el to de la prèvia del partit, amb el minut de silenci pel company absent. Descansi en pau, l’amic Santi, a qui el Basmi deu una bona part del retorn del Club a la competició, ara fa quatre anys.

Salto Bera Bera (34): Regil (12 punts), Sánchez (5), Carrizo (7), Garmendia (8), El Guaryagheyy (2), Siz, Fernández, Jiménez, Alvarado, Fadrique, Matahis, Rodríguez, Garcia.

Basmi Akasvayu (57): Pedro Romero (8 punts), Santi Garcia (2), Domingo del Bosque (28), Antonio Gómez (13), Fermí Sidera (6), Edu Estévez, Dani Serra, Jordi Garcia.

Àrbitres: JI Rodríguez, A Garcia.

Segon derbi gironí en quà Mifas s’imposa al Basmi Akasvayu

El xoc entre els dos equips empordanesos de bàsquet en cadira de rodes, que tanca la primera volta del campionat de primera divisió, se’l va adjudicar aquest diumenge per segona vegada, i de manera consecutiva, a més, el Mifas Esplais de Castelló d’Empúries, que disposava per a aquest partit de més i millors peces que el rival –el Basmi Akasvayu només va poder jugar amb un pivot natural, contra tres de l’equip groc-, i a més les va saber moure bé, i comptava també a favor seu el factor pista, amb el terra de goma, a la qual no estan avesats els jugadors de Platja d’Aro, i uns taulers molt durs que escopien la pilota i dificultaven el tir, i també aixň va tenir a veure amb el baix percentatge d’encert dels visitants, encara que pugui sonar a excusa de mal pagador.

A diferčncia de l’any passat, en quč el marcador es va tombar de la banda del Mifas després de quatre prňrrogues, i per tan sols quatre o cinc punts de diferčncia, aquesta vegada el partit va acabar amb un avantatge clar de deu punts, 54 a 44, pels castellonins, que van recórrer bŕsicament a la mobilitat dels seus jugadors petits, molt superior en conjunt a la dels seus oponents del Basmi Akasvayu, tant en atac, bloquejant la baixada dels pivots, com en defensa, començant-la a dalt, a la sortida de la pilota, fent bona aquella mŕxima que diu que la millor defensa és un bon atac.

De tota manera, aixň va ser així sobretot en el fatídic tercer quart, com reflecteix el parcial de 22 a 7, resultat d’un desgavell que no tenia massa fonament, tenint en compte els dos parcials anteriors (8 a 10 i 9 a 15) i que fins al minut 25 de partit el Basmi va anar tota l’estona per davant en el marcador. Sigui per la falta d’efectius, i pel sobreesforç consegüent, sigui perquč els jugadors de Carlos Bermúdez van encertar la tŕctica, o per les dues coses alhora, el cas és que els visitants van perdre un munt de pilotes, en aquest període, i a més les que arribaven a cistella es negaven a entrar, i aquí és on el Basmi Akasvayu va perdre el partit, perquč en l’últim quart, tot i estar l’equip més desarborat encara per acumulació de personals, els jugadors en pista van aconseguir aguantar i acabar-lo amb un discret 15 a 12.

Victňria merescuda, doncs, del Mifas Esplais, encara que de cap manera els fos fŕcil, i que se la podrien haver endut igualment els de Platja d’Aro si haguessin jugat amb una mica més de cap, dosificant-se més i rendibilitzant la seva defensa, que val a dir que va ser molt bona, segurament la millor de tot el campionat. S’haurŕ de veure ara com evolucionen les coses al capdamunt de la taula de classificació, perquč, segons com vagin, el partit de tornada, a Castell d’Aro, que serŕ l’últim de la temporada, pot ser d’allň més emocionant.

Mifas Esplais (54): Campsolines (2 punts), Calvo (8), Carrillo (4), Ahmed (13), Saló (2), Colom (10), Torres (5), Aldámiz-Echevarria (10), Heras, Luna, Martín.

Basmi Akasvayu (44): Domingo del Bosque (26), Antonio Gómez (5), Pedro Romero (8), Santi Garcia (2), Fermí Sidera (3), Jordi Garcia, Josep Poquet, Dani Serra, Edu Estévez.

Àrbitres: I Honrado, J Brull.