lunes, abril 21, 2008

El Basmi Akasvayu guanya la guerra de nervis del derbi gironí

L’últim partit de la temporada 2007-2008 del Campionat estatal de bàsquet en cadira de rodes de Primera divisió, jugat aquest diumenge a Castell d’Aro, coincidia enguany amb la tornada del derbi gironí, entre l’equip del Baix Empordà, Basmi Akasvayu, i el de l’Alt Empordà, Mifas Esplais, de Castelló d’Empúries, i per si no n’hi hagués prou, els dos equips es disputaven en aquest encontre la tercera plaça, que contràriament al que dèiem en la crònica anterior, per un error d’apreciació dels resultats globals, l’equip baix-empordanès encara no la tenia en propietat. Ara ja podem dir que sí, un cop disputat el partit i guanyat per l’equip de Platja d’Aro, que segella d’aquesta manera una bona actuació en conjunt, i més tenint en compte les circumstàncies, amb la baixa inesperada de dos pivots que l’ha obligat a reestructurar-se i a buscar recursos en la polivalència dels jugadors restants.

El derbi va respondre al tòpic: molta emoció però poc bàsquet, amb un primer quart desastrós, que semblava el joc dels despropòsits, per les dues bandes, amb imprecisions, pèrdues de pilota i atacs avortats per faltes sense sentit o per excedència del temps disponible. Aquest primer parcial va acabar en taules, 15 a 15, i en el següent l’equip local encara va empitjorar els seus registres, presentant un pobre bagatge de 8 punts, a causa de la pressió intensa a què el va sotmetre el cinc del Mifas, que va demostrar que tenia ben estudiat el rival i que n’hi va treure 14.

A la tornada del descans, un cop examinats i diagnosticats els mals que patia, l’equip de casa va començar a jugar com hauria d’haver-ho fet des del principi: bloquejant bé per escapar de la pressió que continuava aplicant-li Mifas, que de fet a penes va recórrer a la defensa en zona en tot el partit, i defensant fort per impedir sobretot l’accés a la botella a l’Àngel Colom, que si agafa la posició i li arriben pilotes en condicions, sota cèrcols sol ser letal.

Com a resultat d’aquesta reacció, el partit es va anivellar: 14 a 6, i en l’últim quart els de Platja d’Aro van aconseguir sobreposar-se a l’eliminació prematura d’un dels seus tiradors, Antonio Gómez, i arribar a la recta final amb 6 punts d’avantatge, que Mifas va reduir a la meitat amb un triple a l’últim segon d’en Javi Aldámiz. Emoció fins al final, doncs.

Consignem per acabar aquesta sèrie de cròniques que, coincidint amb el derbi, abans de començar el partit es va fer un senzill però emotiu acte d’homenatge al company Santi Silvas Vergés, mort aquest mes de febrer passat als 34 anys i que havia jugat, encara que fos per poc temps, en els dos equips. El Club Basmi, de la mà de la regidora d’Esports de Platja d’Aro, Anna Mir, va entregar als seus pares, Rosa i Antoni, i al seu germà Ernest, presents al pavelló polivalent de Castell d’Aro, una placa de record, i es va guardar un minut de silenci amb tots els jugadors a la pista. Descansi en pau el nostre company d’Olot, a qui, no cal dir-ho, l’equip li va dedicar aquesta important i última victòria de la temporada.

Basmi Akasvayu (49): Antonio Gómez (8 punts), Domingo del Bosque (25), Pedro Romero (12), Santi Garcia (4), Fermí Sidera, Miguel Á. Bernal, Dani Serra, Josep Poquet, Jesús Martínez, Edu Estévez.

Mifas Esplais (46): Ahmed Bendris (4 punts), Javi Aldámiz (7), Joan Saló (7), Lídia Campsolinas (4), Víctor Niubò (5), Antonio Carrillo (4), Àngel Colom (14), J Castell (1), Jose L Luna, P Salinas.

Àrbitres: JM González, A González.

El Basmi Akasvayu sorprèn el segon classificat a casa seva (42-50)

Ningú no devia comptar, a Sant Feliu de Llobregat, que el Basmi Akasvayu seria capaç de robar-li la cartera a l’equip local, l’UNES, segon classificat darrera el Costa Daurada de Reus i que fins a aquesta jornada només havia perdut dos partits, i tots dos precisament contra l’equip tarragoní. Així, doncs, amb aquesta victòria el Basmi es pren també la revenja del partit d’anada, en què va perdre a la seva pista de Castell d’Aro per 11 punts (47-58).

Als jugadors gironins els va costar entrar en el partit, però també als de Sant Feliu, que van ser els primers a encistellar, per bé que en el minut 4 de joc, i amb això de passada van donar un petit indici al rival en el sentit que potser tampoc anaven tan sobrats com es podia pensar. Ara bé, deixant de banda el primer dels quatre temps, lamentable per les dues bandes, en el segon l’UNES va imposar la seva llei de punta a punta de pista, i amb un 14 a 7 arribava al descans amb un còmode avantatge de 10 punts, 26-16, que només podia semblar, veient com estava el pati, la promesa d’un resultat final encara més generós per als de la riba del Llobregat.

Però el Basmi no estava pas mort, per a res. Havia fallat molt en el tir, els nervis i la precipitació havien fet estralls, i la pista de goma del pavelló santfeliuenc, de les més dures del circuit, no hi ajudava gens, però aquest equip s’està abonant a superar-se, i així que va començar a rutllar, tancant el perímetre i començant a recuperar pilotes en el rebot, va començar també a remuntar i a creure en les seves possibilitats, en un tercer quart superb que va tancar amb el triple de punts a la cistella: 6 de l’UNES contra 18 del Basmi, resultat amb el qual els empordanesos consumaven la remuntada; i menys espectaculars però tan efectius com en aquest van estar els de Platja d’Aro en l’últim quart, que van tornar a guanyar, per 10 a 16, i amb ell van guanyar també el partit, 42 a 50.

Val a dir que el Basmi Akasvayu va jugar aquest partit, igual que l’anterior la setmana passada a les Canàries, que va perdre (Ademi Tenerife, 60 – Basmi, 54), sense la direcció del seu entrenador, Enric Verdú, que està de baixa, i que desitgem des d’aquí que es recuperi aviat. I direm també que aquest resultat deixa les coses com estaven, però amb l’equip gironí consolidat a la tercera posició, que ja no abandonarà passi el que passi en el partit de diumenge que ve contra el quart classificat, el Mifas Esplais de Castelló d’Empúries, i que serà el que tancarà la temporada.

UNES Sant Feliu (42): Hernández (8 punts), Núñez (2), Guerrero (8), Llobet (2), Sacristán (13), Rojas (9), Diente, Gómez, Torrente, Corral, Calvin.

Basmi Akasvayu (50): Domingo del Bosque (32 punts), Pedro Romero (6), Antonio Gómez (6), Jordi Garcia (2), Fermí Sidera (2), Santi Garcia (2), Dani Serra, Josep Poquet, Jesús Martínez, Edu Estévez.

Àrbitres: J Soler, JM Olivares.

martes, marzo 04, 2008

Nou festival anotador del Basmi Akasvayu, a l’Hospitalet de Llobregat

La ratxa de victòries del Basmi Akasvayu ha tingut continuïtat aquest cap de setmana passat amb un altre cabàs de punts, aquesta vegada a la cistella del CEM de l’Hospitalet de Llobregat, equip que esperava amb ganes el de Platja d’Aro per tornar-li la pilota després de la gruixuda derrota del partit d’anada (80 a 59), però que finalment haurà d’esperar una nova ocasió. En aquesta, el Basmi Akasvayu li va passar altre cop pel damunt, superant de llarg, amb 68 punts, els 52 de l’equip riberenc, que tanmateix no és pas un resultat curt, però els empordanesos es troben ara mateix en estat de gràcia, a l’hora d’encarar la cistella contrària, i es fan un tip de sumar punts, de manera que en aquest moment del campionat són un dels equips més anotadors de la categoria (594 punts a favor, amb els d’aquest partit), i van en camí d’adjudicar-se el primer lloc, si segueixen el ritme.

La clau d’aquesta nova victòria –la setena de la temporada, contra tres derrotes- del Basmi l’hem d’anar a buscar en la consigna de l’entrenador de jugar com en el partit anterior, és a dir, jugant sense obsessionar-se per matar el partit aviat i dosificant el temps per atacar, quan no hi havia contraatac, i els esforços en la defensa, que també va tenir variacions segons el moment del partit: una zona molt ben tancada per tots els jugadors en pista –tots van tenir minuts, i tots van treballar bé en aquest aspecte concret-, i pressió sobre el contrari després de cada cistella, per dificultar-los la rèplica, i aquesta combinació va funcionar a la perfecció. Als de l’Hospitalet els costava arribar a l’àrea rival, i quan hi eren es veien obligats a tirar des de fora la botella, i dissabte no tenien precisament el millor dia per anotar (i encara sort del canell del veterà Oliva, que els hi va salvar els mobles), al revés que els gironins, que els hi entrava tot (en tirs lliures, 75 per cent d’encert), sobretot en el tercer quart, amb un parcial de 9 a 20 coronat, per postres, amb un triple a l’últim segon de Pere Romero, que també es va sumar a la festa amb 21 punts en el seu compte particular.

L’últim quart no es pot dir que fos de tràmit, perquè els llobregatins no van deixar de collar fort, tot i tenir les piles ja força descarregades, però sí que es tractava d’aguantar la renda acumulada, i els de Platja d’Aro van demostrar que quan s’ho proposen saben jugar bé els seus trumfos.

CEM L’Hospitalet (52): Hernáez (9 punts), Ruiz (15), Oliva (16), Ghani (6), D Martínez (4), Romero (2), Álvarez, Sánchez, Giménez, Hernández, J Martínez.

Basmi Akasvayu (68): Fermí Sidera (4 punts), Domingo del Bosque (29), Pedro Romero (21), Antonio Gómez (14), Dani Serra, Miguel A Bernal, Jordi Garcia, Jesús Martínez, Edu Estévez, Santi Garcia.

Àrbitres: A Mulet, JM Olivares.

lunes, febrero 25, 2008

Inapel·lable victòria del Basmi Akasvayu a casa contra el Cantabria

Els dos punts de la cistella que el Baloncesto Cantabria va fer després del salt inicial van ser l’única ocasió en què l’equip castellà va aconseguir anar per davant en el marcador en tot el partit, i això sol ja dóna una idea de la deriva d’un matx que va acabar amb 20 punts d’avantatge (62-42) per part de l’equip de casa, un Basmi Akasvayu bastant inspirat de cara a barraca (sobretot Domingo del Bosque, com ja és costum, que ell tot sol va fer exactament la meitat de punts del seu equip) que va saber gestionar bé les seves forces i el moment i el punt on calia aplicar-les en cada moviment sobre la pista de joc.

L’equip de Platja d’Aro, de tota manera, va haver de treballar fort per tombar la resistència dels cantàbrics, que no és un conjunt gaire ràpid –és una de les seves febleses- però sí alt i fort, amb quatre torres que podrien haver fet un estrip al dibuix tàctic dels homes d’Enric Verdú si haguessin combinat més entre ells, en comptes de carregar tot el pes de l’equip en Parreira (màxim encistellador i home-orquestra, contra el qual l’entrenador local va disposar una defensa en zona oberta que el va eixugar prou perquè no fos decisiu) i si s’haguessin fet valer més en defensa, que malgrat el mur que feien va deixar obertes un munt de vies per on entraven una i altra vegada els pivots locals, i més que cap l’esmentat Del Bosque, imparable.

El mèrit del Basmi Akasvayu, aquesta vegada, és que tècnics i jugadors van saber llegir bé el partit, i el cinc en pista no es va moure a batzegades, sinó que va fer una feina sostinguda (parcials de 14 a 8, 16 a 11 i 18 a 8), excepte una petita estona en l’últim quart, en què els empordanesos van afluixar una mica la pressió i se’l van adjudicar els cantàbrics, però només per un puntet (14-15).

Tot i ser una victòria relativament previsible, ja que l’equip català havia guanyat també en el seu desplaçament en la primera volta al pavelló de Valle Camargo, a Santander, és indicativa també del rumb que ha pres el Basmi Akasvayu, i els equips que encara han de venir de visita a Castell d’Aro farien bé de pendre nota dels últims resultats de l’equip local i tenir clar que, independentment dels números, es tracta d’un conjunt difícil de pelar, i encara més amb el suport del seu públic, que també juga, i molt, des de la grada.

Basmi Akasvayu (62): Domingo del Bosque (31 punts), Antonio Gómez (18), Pedro Romero (7), Fermí Sidera (4), Santi Garcia (2), Dani Serra, Jordi Garcia, Edu Estévez.

Baloncesto Cantabria (42): Herrera (12 punts), Parreira (14), Cerezo (1), Cruz (6), Valdez (6), Gutiérrez (3), Collera.

Àrbitres: JM González Galván, J Brull.

martes, febrero 19, 2008

El Basmi Akasvayu dedica la victòria al seu jugador Santi Silvas

La pinya que els jugadors de bàsquet solen fer abans i en el transcurs del partit va ser-ho aquest diumenge a Sant Sebastià més que mai per part dels integrants de l’equip del Basmi Akasvayu, en el qual faltava en Santi Silvas, com en els altres partits des de feia una llarga temporada, per baixa mèdica, però ara de manera definitiva, perquè en Santi va morir el dia abans, a l’Hospital General de Catalunya, on estava ingressat a causa d’un procés víric que ha resultat irreversible i que l’ha dut finalment a una mort prematura, amb poc més de trenta anys d’edat. Assabentats d’aquesta greu notícia, doncs, els companys del malaguanyat jugador olotí es van obligar a guanyar el partit de totes passades, fent l’esforç que calgués, per dedicar-li el triomf.

I així va ser. Aquest precedent inesperat, afegit a la tenacitat i a les ganes de guanyar del Basmi Akasvayu, es van imposar a la duresa amb què va plantejar el partit el Salto Bera Bera de Sant Sebastià a la seva pista, i que la permissivitat de la parella arbitral va fer que fos el tret més característic del matx. Els jugadors catalans, per la seva banda, tampoc es van estar de romanços, i van sortir a la pista disposats a resoldre el partit per la via ràpida, asfixiant el contrari amb una defensa personal pressionant que va agafar els donostiarres distrets, i amb 13 punts per sota al final del primer quart (6-19).

Provant de recuperar-se de la sorpresa, la resposta de l’equip local, estimulat pel seu públic –molt correcte, d’altra banda- va ser la contundència en les seves accions, molt matusseres, tant en atac com en defensa, fregant sempre la falta personal, que en circumstàncies normals els haurien caigut a sobre en forma de ruixat; l’equip basc és jove, tècnicament encara està força verd, i supleix aquesta mancança com pot, hem de pensar. L’equip de Platja d’Aro, però, no va deixar en cap moment de fer el seu joc, i va aconseguir fer la travessia del desert del segon i tercer quarts sense baixar dels 13 punts d’avantatge (11-11, 9-11), fins que en l’últim, cansats de rebre garrotades gratuïtes, van endurir ells també el seu joc, sobretot en defensa, i van tornar a posar terra pel mig, fins als 23 punts de diferència final: 34-57.

Val a dir que la duresa de l’encontre no va impedir que hi campés la cordialitat i el respecte envers el rival, mantenint el to de la prèvia del partit, amb el minut de silenci pel company absent. Descansi en pau, l’amic Santi, a qui el Basmi deu una bona part del retorn del Club a la competició, ara fa quatre anys.

Salto Bera Bera (34): Regil (12 punts), Sánchez (5), Carrizo (7), Garmendia (8), El Guaryagheyy (2), Siz, Fernández, Jiménez, Alvarado, Fadrique, Matahis, Rodríguez, Garcia.

Basmi Akasvayu (57): Pedro Romero (8 punts), Santi Garcia (2), Domingo del Bosque (28), Antonio Gómez (13), Fermí Sidera (6), Edu Estévez, Dani Serra, Jordi Garcia.

Àrbitres: JI Rodríguez, A Garcia.

jueves, febrero 07, 2008

Segon derbi gironí en quà Mifas s’imposa al Basmi Akasvayu

El xoc entre els dos equips empordanesos de bàsquet en cadira de rodes, que tanca la primera volta del campionat de primera divisió, se’l va adjudicar aquest diumenge per segona vegada, i de manera consecutiva, a més, el Mifas Esplais de Castelló d’Empúries, que disposava per a aquest partit de més i millors peces que el rival –el Basmi Akasvayu només va poder jugar amb un pivot natural, contra tres de l’equip groc-, i a més les va saber moure bé, i comptava també a favor seu el factor pista, amb el terra de goma, a la qual no estan avesats els jugadors de Platja d’Aro, i uns taulers molt durs que escopien la pilota i dificultaven el tir, i també aixň va tenir a veure amb el baix percentatge d’encert dels visitants, encara que pugui sonar a excusa de mal pagador.

A diferčncia de l’any passat, en quč el marcador es va tombar de la banda del Mifas després de quatre prňrrogues, i per tan sols quatre o cinc punts de diferčncia, aquesta vegada el partit va acabar amb un avantatge clar de deu punts, 54 a 44, pels castellonins, que van recórrer bŕsicament a la mobilitat dels seus jugadors petits, molt superior en conjunt a la dels seus oponents del Basmi Akasvayu, tant en atac, bloquejant la baixada dels pivots, com en defensa, començant-la a dalt, a la sortida de la pilota, fent bona aquella mŕxima que diu que la millor defensa és un bon atac.

De tota manera, aixň va ser així sobretot en el fatídic tercer quart, com reflecteix el parcial de 22 a 7, resultat d’un desgavell que no tenia massa fonament, tenint en compte els dos parcials anteriors (8 a 10 i 9 a 15) i que fins al minut 25 de partit el Basmi va anar tota l’estona per davant en el marcador. Sigui per la falta d’efectius, i pel sobreesforç consegüent, sigui perquč els jugadors de Carlos Bermúdez van encertar la tŕctica, o per les dues coses alhora, el cas és que els visitants van perdre un munt de pilotes, en aquest període, i a més les que arribaven a cistella es negaven a entrar, i aquí és on el Basmi Akasvayu va perdre el partit, perquč en l’últim quart, tot i estar l’equip més desarborat encara per acumulació de personals, els jugadors en pista van aconseguir aguantar i acabar-lo amb un discret 15 a 12.

Victňria merescuda, doncs, del Mifas Esplais, encara que de cap manera els fos fŕcil, i que se la podrien haver endut igualment els de Platja d’Aro si haguessin jugat amb una mica més de cap, dosificant-se més i rendibilitzant la seva defensa, que val a dir que va ser molt bona, segurament la millor de tot el campionat. S’haurŕ de veure ara com evolucionen les coses al capdamunt de la taula de classificació, perquč, segons com vagin, el partit de tornada, a Castell d’Aro, que serŕ l’últim de la temporada, pot ser d’allň més emocionant.

Mifas Esplais (54): Campsolines (2 punts), Calvo (8), Carrillo (4), Ahmed (13), Saló (2), Colom (10), Torres (5), Aldámiz-Echevarria (10), Heras, Luna, Martín.

Basmi Akasvayu (44): Domingo del Bosque (26), Antonio Gómez (5), Pedro Romero (8), Santi Garcia (2), Fermí Sidera (3), Jordi Garcia, Josep Poquet, Dani Serra, Edu Estévez.

Àrbitres: I Honrado, J Brull.

miércoles, enero 23, 2008

El líder, a un pas d’ensopegar amb el Basmi Akasvayu

Diumenge el Basmi Akasvayu va rebre, a la seva pista de Castell d’Aro, la visita del líder, l’UNES de Sant Feliu de Llobregat, un equip que s’ha envigorit, i molt, amb la incorporació d’uns quants jugadors que l’any passat militaven a l’Amiba de Granollers, que ha desaparegut del mapa aquesta temporada. Fins a tal punt és així, que l’actual UNES sembla que siguin dos equips en un, i en aquest moment és el conjunt que fa més olor de candidat a ser el pròxim ascens a Divisió d’honor, amb permís del Costa Daurada de Reus i del Mifas, que són els més ben situats per barrar-li el pas.

Pel que fa al Basmi Akasvayu, les diferències són grans, ara mateix, i així es va fer palès en el partit de diumenge des del primer minut, començant pel fet que el cinc inicial dels visitants era ostensiblement més alt en conjunt i amb més entitat gairebé tots els jugadors individualment, i per tant no és estrany que fessin una arrencada de cavall sicilià i que enllestissin el primer quart amb un 6 a 17 que com a carta de presentació quedava bastant clara.

Però els de Platja d’Aro, en comptes d’arrugar-se i quedar fora de combat, van reaccionar, tímidament en el segon quart (11 a 13) i descaradament en el tercer, en què van sortir a pressionar a tota la pista, a tallar les línies de passada i a impedir pensar als constructors de joc, i si aquests aconseguien armar l’atac, endurint la defensa. El resultat va ser que els locals es van fer un tip de recuperar pilotes, es van posar a un sol punt (37-38) en el minut 8 d’aquest parcial i el van tancar amb un 20 a 10 que parla sol.

Llàstima que encara quedava un altre quart, en el qual l’equip de casa va tirar per la borda la feina feta en l’anterior, amb una combinació d’errors en el tir i en el marcatge, permetent als santfeliuencs, de nou amb un equip molt alt, que entressin amb massa llibertat a la cuina i que en traguessin 8 punts més dels 11 d’avantatge visitant amb què es va cloure el matx.

La conclusió és que el partit va respondre a les expectatives, amb un joc d’una gran intensitat i amb un punt d’èpica -de lluita de David contra Goliat, podríem dir-per part dels jugadors del Basmi, que mai van renunciar a la victòria ni van deixar de donar la cara davant d’un equip que porta moral de victòria i que, si se’n surt, a final de temporada, haurà trobat una manera immillorable de celebrar els 30 anys d’existència del club.

Basmi Akasvayu (47): Domingo del Bosque (25 punts), Antonio Gómez (14), Pedro Romero (8), Fermí Sidera, Dani Serra, Jordi Garcia, Josep Poquet, Edu Estévez, Santi Garcia.

UNES Sant Feliu (58): A Hernández (11 punts), Sacristán (18), Guerrero (3), Parrilla (5), Nohales (17), Rojas (2), Llobet (2), Gómez, Torrente, Corral, Baños, Núñez.

Àrbitres: R Morales, I Honrado.

miércoles, enero 16, 2008

El Basmi Akasvayu continua invicte a Castell d’Aro

El Basmi Akasvayu va guanyar diumenge el primer partit de l’any, jugat a casa contra l’Ademi Tenerife, i ho va fer a la primera part, en què totes li ponien i el va saldar doblant els punts aconseguits pels jugadors canaris, 41 a 21, un avantatge de 20 punts que ja venia del primer quart (25 a 7) i que en el segon es va limitar a mantenir. A banda de tenir més encert en totes les línies, de seguida es va adonar dels punts flacs dels rivals, i un d’ells era la lentitud de moviments, i els de Platja d’Aro van saber-los explotar. Tots els indicis feien pensar que la matinal seria un passeig, però no va ser així.

Els visitants, desconcertats pel ruixat que els hi queia a sobre, semblava que ja farien prou d’aturar la sagnia de punts, però en el bàsquet no se sap mai, i efectivament, de manera sorprenent i inexplicable, aquesta vegada els de Platja d’Aro no van saber viure d’una renda tan ampla, o més ben dit, s’hi van quedar a viure, i la renda es va anar aprimant així que els illencs van començar a jugar com un equip, i no com al primer temps, en què tot el joc passava per les mans d’un jugador, Pérez, que tocava totes les tecles i tirava des de qualsevol posició. A més, van aprofitar la relaxació imprudent dels empordanesos per pressionar-los en la sacada, van encadenar tres o quatre cistelles amb tir addicional –senyal clar que la defensa no era bona- i van aconseguir empatar en el tercer quart (10 a 10) i guanyar el darrer (10 a 18), afavorits per l’expulsió per personals del pivot Del Bosque, injusta, a causa d’una confusió dels anotadors de la taula, i per l’amenaça d’exclusió per la mateixa via dels altres jugadors més decisius, que jugaven hipotecats amb 4 personals.

En el moment de redactar aquesta crònica desconeixem els resultats dels altres partits, però siguin quins siguin, el Basmi Akasvayu es mantindrà a la zona alta, i diumenge que ve juga –altre cop a casa- contra un rival directe, que ara mateix encapçala la classificació, davant del Costa Daurada de Reus i del mateix Basmi. Així les coses, el partit promet ser d’alt voltatge i de bon bàsquet, sobretot si l’equip gironí pren bona nota de les badades comeses en el partit contra els canaris, que podria haver estat una gran victòria i que en canvi va deixar un regust agredolç.

Basmi Akasvayu (61): Antonio Gómez (22 punts), JManuel Fernández (13), Santi Garcia (2), Pedro Romero (14), Domingo del Bosque (8), Fermí Sidera (2), Dani Serra, Josep Poquet, Edu Estévez.

Ademi Tenerife (49): Pérez (31 punts), Mertens (7), Feo (5), Martín (4), Alonso (2), Montesino, Sánchez, Perera, Dorta, J González, A González.

Àrbitres: A González, I Morales.